Han decidit quedar-se a casa . Milers de votants de totes les esquerres han decidit no votar: 150000 persones d'esquerres ; fil per randa l'augment dels abstencionistes i el major nombre de vots en blanc.
Tost els votants de dretes que ho van fer a les municipals del 2003 han anat a votar: A Barcelona CIU ha tret resultats quasi exactes i el mateix succeeix si al PP li sumem vots de Ciutadans . L'abstenció ha tingut molt poc efecte en la dreta.
I aquests items globals de Barcelona es repeteixen als diferents districtes.
A Gràcia, el meu districte, han votat 11600 persones menys i els vots en blanc són 1500 més . El PSC perd 4000 vots, ERC perd 5266 i ICV-EUA perd 3300 : 12000 votants d'esquerres que no han votat.
Per contra CIU manté quasi el mateix nombre de vots ( 15044 votants el 2007 enfront els 15435 del 2003) i si als vots del PP ( 5628) li sumem el vot a Ciutadans ( 1434) i ho camparem amb el vot al PP l'any 2003 ( 7517)ens adonem de la minsa diferència. La conclusió continua essent clara:L'abstenció ha tingut molt poc efecte en la dreta.
Potser que uns números tant evidents amaguin explicacions més complexes. Espero contrastar-les. De moment, però, els primers números, converses, ambients, evidencien que molts votants d'esquerres han decidit quedar-se a casa.
Amb tics de militant, pensava que l'esgotament d'un model de Barcelona de Fòrums i turisme passaria factura entre la gent d'esquerra als socialistes. Estava convençut també de que les contradiccions i la manca de serietat d'ERC (poder també una reflexió de militant) li faria perdre molts de vots. De fet estava convençut de que els superaríem en vots com així ha estat.
El que no esperava i no entenc és la baixada d'ICV-EUA. Tics de militant?
Què hem fet els partit d'esquerres ? , què pensa el nostre votant abstencionista? què passa que passeu?
I si muntem un fòrum de debò per entendre?
Primeres reflexions que no poden fer oblidar l'agraïment als que han votat, que continuarem governant i treballant per BCN i Gràcia, que a Catalunya hi tenim més veu i que aquesta veu l'utilitzarem, ben segur, per dignificar, fer transparent, útil i engrescadora la política, la política d'esquerres.
dilluns, 28 de maig del 2007
dijous, 24 de maig del 2007
Don Álvaro
He estat en el seu dispensari de San Ramón a Matagalpa , Nicaragua. Estava ple de gom a gom de persones vingudes d'arreu.
Avui he rebut la mala notícia de que Don Álvaro ha tingut un vessament cerebral; el diagnòstic és un cop: com a poc paràlisi dels dos braços.
És jove. Ell i la seva parella, també doctora, feien, fan un gran treball solidari.
A Nicaragua la sanitat és majoritariament privada i encara que alguns centres i hospitals poden oferir visita gratuïta, els medicaments es pagen.
Don Álvaro i la seva companya junt a una associació d'amistat i solidaritat catalano-nica( ACNAS) han desenvolupat un programa sanitari en aquesta localitat de Nicaragua amb una població dispersa en comunitats.
El centre principal és un dispensari a San Ramón i els programes abasten consulta, dispensa gratuïta de medicaments ( qui pot paga una mòdica quantitat ) programes d'alimentació i control d'infants, control i seguiment ginecològic, programes de control de natalitat....
A part de les visites al dispensari, Don Àlvaro feia visites periòdiques a les comunitats.
Recordo les trucades a la Fundació Trueta de Vic per gestionar la possibilitat d'enviar un contenidor de
medicaments o quan els brigadistes ens carregaven del màxim permès a l'avió per poder portar al dispensari el major nombre de medicines.Recordo com alguna brigadista donava en bosses de plàstic la dosi exacta que havien recomanat els doctors.
Recordo la seva paciència, la seva dedicació , el seu cansament desprès de vuit hores seguides de visita.
Realment hi ha persones molt guais.
Don Àlvaro , un petó molt fort.
dimarts, 22 de maig del 2007
Un ensenyament públic i de qualitat
Hi ha frases, eslògans, demandes, crits o reflexions que no tenen caducitat, que són tant o més vigents avui que mai. La demanda i la decisió de treballar per un ensenyament públic i de qualitat n'és un.
Ahir ens ho van recordar l'Imma Mayol , Isabel Ribas i Marta Duñac quan ens van explicar el programa d'ensenyament de la coalició ICV-EUA.
Segur que les prop de setanta persones que vam seguir amb atenció les seves intervencions sabíem , abans de començar l'acte, que el missatge resum seria aquest: per un ensenyament públic i de qualitat.
I és que hi ha una força política que abans de la democràcia ja defensava el mateix. I és que hi ha una força política que té una història de coherència i treball en la defensa d'uns ideals i de uns deures claus ahir i avui. I el dret a un ensenyament públic i de qualitat n'és un, un dels més importants.
D'altres forces polítiques d'esquerres no ho han tingut sempre clar ( algunes com ERC fins i tot ho estan descobrint ara... encara que poder no és prou modern i...).
Un ensenyament públic i de qualitat més que mai avui... quan l'ensenyament públic a la ciutat de Barcelona sols representa el 35% , quan la necessitat d'una educació inclusiva, acollidora i pròxima són les eines per afrontar els grans reptes derivats de d'immigració i de l'horitzó d'una societat del coneixement.
Amb aquest camí , ens deia la Marta, en aquest camí de , per una banda, garantir una plaça pública per tothom i per l'altra d'aconseguir una escola pública capdavantera davant dels reptes, en aquest camí necessitem la complicitat de "la tribu" de tota la tribu, de pares , de professionals, d'institucions.
Volem un ensenyament públic i de qualitat per assegurar la igualtat d'oportunitats, per fer persones crítiques, per fer persones més felices.
Hi ha idees, hi ha propostes que és modulen, s'enriqueixen , aventuren nous reptes o somnis... però sempre són necessàries.
Ahir ens ho van recordar l'Imma Mayol , Isabel Ribas i Marta Duñac quan ens van explicar el programa d'ensenyament de la coalició ICV-EUA.
Segur que les prop de setanta persones que vam seguir amb atenció les seves intervencions sabíem , abans de començar l'acte, que el missatge resum seria aquest: per un ensenyament públic i de qualitat.
I és que hi ha una força política que abans de la democràcia ja defensava el mateix. I és que hi ha una força política que té una història de coherència i treball en la defensa d'uns ideals i de uns deures claus ahir i avui. I el dret a un ensenyament públic i de qualitat n'és un, un dels més importants.
D'altres forces polítiques d'esquerres no ho han tingut sempre clar ( algunes com ERC fins i tot ho estan descobrint ara... encara que poder no és prou modern i...).
Un ensenyament públic i de qualitat més que mai avui... quan l'ensenyament públic a la ciutat de Barcelona sols representa el 35% , quan la necessitat d'una educació inclusiva, acollidora i pròxima són les eines per afrontar els grans reptes derivats de d'immigració i de l'horitzó d'una societat del coneixement.
Amb aquest camí , ens deia la Marta, en aquest camí de , per una banda, garantir una plaça pública per tothom i per l'altra d'aconseguir una escola pública capdavantera davant dels reptes, en aquest camí necessitem la complicitat de "la tribu" de tota la tribu, de pares , de professionals, d'institucions.
Volem un ensenyament públic i de qualitat per assegurar la igualtat d'oportunitats, per fer persones crítiques, per fer persones més felices.
Hi ha idees, hi ha propostes que és modulen, s'enriqueixen , aventuren nous reptes o somnis... però sempre són necessàries.
dijous, 17 de maig del 2007
lluita i cura
L'acte funcionava d'una manera força correcta. Havia començat prop de les vuit i ja havien parlat Isabel la cinquena candidata per ICV-EUA a la ciutat de Barcelona, l 'alcaldessa de Santa Perpetua que ens havia explicat quatre trets gruixuts del que són polítiques d'esquerres: preservació de Gallecs, aplicació del cinquanta per cent els plans urbanístics per la construcció d'habitatges de protecció social, escoles bressol per totes les demandes, participació de sis-cents veïns en el disseny d'un gran espai al centre del poble....
Havíem cridat "visca la terra " amb l'alcalde de Sant Pere de Torelló quan demanava el vot per modernitzar el camp i aturar a la dreta caciquil. Les fotos de candidats i candidates que anaven apareixen a la pantalla havien escalfat prou l'ambient de l'acte central de la coalició ICV-EUA.
I l'Imma Mayol va pujar a l'escenari i la passió es va fer contagiosa. Un acte com aquest no és un laboratori d'idees precisament. Són actes per la mobilització dels teus,per les complicitats, per encoratjar... actes moltes vegades carregats de llocs comuns, de consignes sabudes, de sentiments compartits una i cent vegades.
L' Imma havia complert amb escreix amb el ritual . Però allò havia de ser alguna cosa més i en la seva reivindicació de la necessitat d'una alcaldessa per Barcelona , en la seva crida a treballar amb l'alegria de saber que ICV-EUA i EPM som els que avui podem liderar la modernitat que Catalunya necessita, fou llavors quan es va reivindicar com l'alcaldessa de la lluita i la cura i molts dels que estàvem allí vam sentir que una intuïció nova, una idea força naixia per bastir accions polítiques des dels governs municipals de Catalunya.
Lluita i cura,
lluita pels drets, per l'igualtat; per obrir espais per la creativitat, per la felicitat; lluita per aturar el canvi climàtic...per aconseguir sol per habitatges...
cura dels marginats, cura dels nens o dels adolescents que es mengen el món o dels avis i avies dels nostres pobles i ciutats; cuidar allò petit que fa la vida bella: el banc còmode o el carrer net i per poder passejar; cura de la diversitat
Lluita i cura, lluitar i cuidar més que dos definicions d'una voluntat de fer política d'una altra manera: expressió dels sentiments de llibertat, solidaritat, tendresa embolcallant l'acció política .
Avui puc fer política amb més claredat i sobre tot amb més calidesa . Gràcies.
Havíem cridat "visca la terra " amb l'alcalde de Sant Pere de Torelló quan demanava el vot per modernitzar el camp i aturar a la dreta caciquil. Les fotos de candidats i candidates que anaven apareixen a la pantalla havien escalfat prou l'ambient de l'acte central de la coalició ICV-EUA.
I l'Imma Mayol va pujar a l'escenari i la passió es va fer contagiosa. Un acte com aquest no és un laboratori d'idees precisament. Són actes per la mobilització dels teus,per les complicitats, per encoratjar... actes moltes vegades carregats de llocs comuns, de consignes sabudes, de sentiments compartits una i cent vegades.
L' Imma havia complert amb escreix amb el ritual . Però allò havia de ser alguna cosa més i en la seva reivindicació de la necessitat d'una alcaldessa per Barcelona , en la seva crida a treballar amb l'alegria de saber que ICV-EUA i EPM som els que avui podem liderar la modernitat que Catalunya necessita, fou llavors quan es va reivindicar com l'alcaldessa de la lluita i la cura i molts dels que estàvem allí vam sentir que una intuïció nova, una idea força naixia per bastir accions polítiques des dels governs municipals de Catalunya.
Lluita i cura,
lluita pels drets, per l'igualtat; per obrir espais per la creativitat, per la felicitat; lluita per aturar el canvi climàtic...per aconseguir sol per habitatges...
cura dels marginats, cura dels nens o dels adolescents que es mengen el món o dels avis i avies dels nostres pobles i ciutats; cuidar allò petit que fa la vida bella: el banc còmode o el carrer net i per poder passejar; cura de la diversitat
Lluita i cura, lluitar i cuidar més que dos definicions d'una voluntat de fer política d'una altra manera: expressió dels sentiments de llibertat, solidaritat, tendresa embolcallant l'acció política .
Avui puc fer política amb més claredat i sobre tot amb més calidesa . Gràcies.
dilluns, 14 de maig del 2007
una setmana
El temps passa ràpid. La setmana ha estat intensa però no he tingut gaire temps per comentar-la.
I és que les activitats s'han succeït a un bon ritme.
El dimecres dia 9 debat de candidats a la seu dels Lluïsos de Gràcia.
El debat fou decebedor pels temes plantejats pel moderador. Un moderador que representa a una Gràcia autocomplaent , preocupada per temes d'identitat, de festa major, de .... Les preguntes donaven voltes sobre elecció de consellers, sobre nomenclàtor dels carrers de Gràcia. Menys mal que algú va introduir el tema de l'habitatge.
Manca sacsejar la vida política gracienca i parlar de temes amb contingut social, ecològic.
Per cert uns apunts sobre els candidats: En Carles Martí va demostrar un tarannà molt autoritari. El regidor del districte en Ricard Martinez també autoritari i jugant a govern i oposició amb una desvergonya molt pròpia. Tant en Ricard Gomà com en Jordi Farriol van intentar que el debat gires al voltant de les idees i potser al Ricard li va falta un xic de passió. Dels candidats de PP i CIU poca cosa a dir ja que en les seves intervencions van jugar a l'oposició demagògica.
En acabar el debat, una reunió d'ACAPS per parlar de les colònies dels nens i nenes sahrauís .
Un altre món?
I és que les activitats s'han succeït a un bon ritme.
El dimecres dia 9 debat de candidats a la seu dels Lluïsos de Gràcia.
El debat fou decebedor pels temes plantejats pel moderador. Un moderador que representa a una Gràcia autocomplaent , preocupada per temes d'identitat, de festa major, de .... Les preguntes donaven voltes sobre elecció de consellers, sobre nomenclàtor dels carrers de Gràcia. Menys mal que algú va introduir el tema de l'habitatge.
Manca sacsejar la vida política gracienca i parlar de temes amb contingut social, ecològic.
Per cert uns apunts sobre els candidats: En Carles Martí va demostrar un tarannà molt autoritari. El regidor del districte en Ricard Martinez també autoritari i jugant a govern i oposició amb una desvergonya molt pròpia. Tant en Ricard Gomà com en Jordi Farriol van intentar que el debat gires al voltant de les idees i potser al Ricard li va falta un xic de passió. Dels candidats de PP i CIU poca cosa a dir ja que en les seves intervencions van jugar a l'oposició demagògica.
En acabar el debat, una reunió d'ACAPS per parlar de les colònies dels nens i nenes sahrauís .
Un altre món?
dijous, 3 de maig del 2007
ciutadania
Ahir dia 2 de maig vam presentar les propostes que fem des d'ICV-EUiA per fer de Gràcia, dels nostres barris espais on tothom pugui gaudir d'una vida un xic més sostenible, viva i participativa, solidaria.
Moltes són les propostes, ja en tindrem temps de parlar-ne. Són altres els sentiments que vull transmetre.
Ahir al local, al acte de presentació pensava en el grup de persones de totes les edats, amb experiències i interessos diversos, les dones i els homes que han fet possible aquest programa.Pensava en el seu treball:
- el repàs de la feina feta, la lectura de les memòries del pla d'actuació per tal de tenir una visió global de l'estat de les necessitats del districte.
- la trobada a Tarragona dels companys i companyes de tota Catalunya amb l'objectiu d'aprovar un programa marc... és a dir amb l'objectiu de compartir utopies, experiències, propostes i entre tots i totes definir les idees força, els valors i els camins per poder avançar cap a unes ciutats i pobles verds, més justos i més solidaris.
- repassada la feina feta ,vist l'estat de les necessitats i fitxades les grans idees força vam encetar una pluja d'idees per email , en reunions: " la gent gran invisible prioritària", " en un districte amb tant poc espai ... què podem aportar amb el tema d'habitatge?" " és qüestió de posar-li imaginació i voluntat de començar a solucionar el problema" " us proposo un grapat de mesures per donar-li un tomb a la mobilitat per a que el cotxe no domini" " propostes de carril bici i que no comencin a criticar-ne l'ús" " i d'educació? no us oblideu de les escoles bressol" " o dels pressupostos participatius"... idees, propostes,sentiments que corren per la red o es defensen amb passió en les reunions.
- la síntesi, trepitjar la realitat sense renunciar a que les propostes signifiquen canvis en el model, contrast amb el programa de Barcelona per així valorar contradiccions o rectificar oblits, redactar amb paraules entenedores i que puguin engrescar...
I presentar el programa, els compromisos. Hi ha satisfacció en aquelles dones i aquells homes. Li han dedicat temps i esforços. Han oblidat els seus petits o grans interessos i han volgut pensar i sentir un futur millor pel seu barri. Han compartit amb altres idees i utopies i valors i estan satisfets o al menys moderadament satisfets perquè han exercit de ciutadans. Se senten més profundament humans i més feliços.
Hi ha satisfacció i reptes en les mirades. Ara toca defensar les conviccions. Ara comença la campanya.
Moltes són les propostes, ja en tindrem temps de parlar-ne. Són altres els sentiments que vull transmetre.
Ahir al local, al acte de presentació pensava en el grup de persones de totes les edats, amb experiències i interessos diversos, les dones i els homes que han fet possible aquest programa.Pensava en el seu treball:
- el repàs de la feina feta, la lectura de les memòries del pla d'actuació per tal de tenir una visió global de l'estat de les necessitats del districte.
- la trobada a Tarragona dels companys i companyes de tota Catalunya amb l'objectiu d'aprovar un programa marc... és a dir amb l'objectiu de compartir utopies, experiències, propostes i entre tots i totes definir les idees força, els valors i els camins per poder avançar cap a unes ciutats i pobles verds, més justos i més solidaris.
- repassada la feina feta ,vist l'estat de les necessitats i fitxades les grans idees força vam encetar una pluja d'idees per email , en reunions: " la gent gran invisible prioritària", " en un districte amb tant poc espai ... què podem aportar amb el tema d'habitatge?" " és qüestió de posar-li imaginació i voluntat de començar a solucionar el problema" " us proposo un grapat de mesures per donar-li un tomb a la mobilitat per a que el cotxe no domini" " propostes de carril bici i que no comencin a criticar-ne l'ús" " i d'educació? no us oblideu de les escoles bressol" " o dels pressupostos participatius"... idees, propostes,sentiments que corren per la red o es defensen amb passió en les reunions.
- la síntesi, trepitjar la realitat sense renunciar a que les propostes signifiquen canvis en el model, contrast amb el programa de Barcelona per així valorar contradiccions o rectificar oblits, redactar amb paraules entenedores i que puguin engrescar...
I presentar el programa, els compromisos. Hi ha satisfacció en aquelles dones i aquells homes. Li han dedicat temps i esforços. Han oblidat els seus petits o grans interessos i han volgut pensar i sentir un futur millor pel seu barri. Han compartit amb altres idees i utopies i valors i estan satisfets o al menys moderadament satisfets perquè han exercit de ciutadans. Se senten més profundament humans i més feliços.
Hi ha satisfacció i reptes en les mirades. Ara toca defensar les conviccions. Ara comença la campanya.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
