una veritable llei per la recuperació de la memòria històrica

El ponent en Carlos Jimenez Villarejo ex fiscal anticorrupció.
Entre el públic Maria Salvo, Marià Gadea condemnats per la dictadura franquista. Més tard vam conèixer el testimoni emocionat de la neta d'un exiliat.
L'exposició d'en Carles Jimenez Villarejo va ser eficaç, contundent i brillant.

Les seves primeres paraules ens va situar en la República amb el que va significar d'esperança de laïcitat, de modernitat, de treball per les classes populars ( la República vino a mudarlo todo) i amb tota la resistència que va patir , bienni negre inclòs, per part de l'església, les diferents oligarquies i certs militars.

I enfront de la República i enfront de la legalitat, la rebel·lió, la repressió, la militarització de la justícia, els judicis sumaríssims, el genocidi, la repressió quotidiana... l'il·legalitat. I el dolor i les condemnes injustes.

És en aquesta contraposició entre legalitat i il·legalitat i en el dolor i l'injustícia que se'n va derivar, d'on en Jimenez Villarejo urgia la necessitat de la llei i també analitzava les deficiències de la proposta del PSOE .

-En la transició es va tenir que pactar una llei d'amnistia ( veritable llei de punt final) que extingia penes d'institucions i funcionaris. A partir d'aquesta llei i durant tot el felipisme un gran mur de silenci ( quan tots els altres països que havien patit el feixisme, havien fet les seves valoracions i condemnes).
No és fins a començament d'aquest segle que s'aprova en el Congrés alguna cosa que ,amb un redactat on es condemna tota imposició d'un estatus polític per la força, pot interpretar-se com una condemna a la dictadura franquista. Res de condemna explícita, de restitució de la injustícia i de reparació del dolor. La Maria , en Marià i tants d'altres continuen essent condemnats.

-2007, trenta anys desprès de les primeres eleccions democràtiques i fruit de la pressió d'associacions, ciutadans i algun partit polític ( ICV-EUiA i IU fonamentalment) , està en el Congrés dels Diputats un projecte de llei amb un nom massa llarg : "Projecto de ley por el que se reconocen y amplian derechos i se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura". Semblaria que per fi ha arribat el temps de la restitució i la reparació. Però el jurista analitza i denuncia:
El projecte de llei parla de bàndols. No hi ha bàndols , no hi ha equidistància. Hi ha una legalitat republicana i una rebel·lió il·legal i per tant no hi pot haver dubte en el reconeixement i la reparació dels perseguits i condemnats per l'aparell il.legal de la dictadura.
De l'anterior afirmació se'n deriva que la restitució i reparació ha de ser automàtica per tots els condemnats per aquells tribunals il.legals. Per tant no és de rebut, com proposa el projecte de llei, sotmetre als condemnats ,a aquells que van lluitar per la llibertat i la legalitat, al criteri d'un tribunal de notables.
El projecte de llei es mostra tolerant amb els símbols del feixisme. "Es procurarà" i altres afirmacions per l'estil no enfronten la necessitat d'esborrar-los de la vida pública.
Igualment i quant es refereix als desapareguts s'eludeix la responsabilitat de l'estat en l'esclariment dels delictes i sols es concreta la possibilitat de subvencions a les associacions adients.

En Carlos Jimenez Villarejo va concloure que, per aquestes i altres raons ,el projecte de llei s'ha de modificar en profunditat si vol ser un pas veritable en el camí del reconeixement històric.

Un reconeixement històric , una recuperació de la memòria històrica , que els hi devem a Maria , a en Marià, a tants i tantes que van lluitar per la nostra llibertat .

cara i creu i quina creu!

Cara

Entre els ametllers es véu una gentada que gaudeix d’una festa al carrer.
Els crits de la mainada , juganers sempre, juganers avui entre joguines que estimulen bones pràctiques ecològiques i pares i mares i avis que , en aquesta festa de la primavera, s’afanyen en recollir el present d’una petita planta .
Vida per continuar gaudint de la vida amb senzillesa i amb un petit compromís amb el futur. Un xic de pau, de serenor, d’alegria en moments de tempesta.




creu i quina creu!

"ERC estaria disposada a fer Mas president de la Generalitat si es compromet a convocar un referèndum d'autodeterminació"

Durant una calçotada altres juguen tensar la corda i enrarir l’ambient. Què fàcil i irresponsable és el joc d’ERC. No els importa si desestabilitzen governs i polítiques afavoridores del poble, si la proposta és inviable.... Els hi fot si donen munició al PP. Amb el "som com som" poden jugar a la política més infantil i barruera. No els importa res : es somien el centre de la política i aprofitant les frustracions de certes classes benestants o dels seus fills llancen proclames per la masturbació estetico-política.I es queden tant amples. Quina vergonya de ser com són.

Quina paciència.

Manifest a favor del poble sahrauí

Solidaritat amb el poble sahrauí

Les associacions solidàries sotasignants no podem fer altra cosa que valorar
negativament el posicionament del govern espanyol a la cimera entre Espanya i el
Marroc dels passats dies 5 i 6 de març, respecte el Sàhara Occidental, ja que acceptant el pla d’autonomia per aquest territori, que proposa el Regne del Marroc, culmina tot un procés de calculades ambigüetats que situa Espanya en una posició molt delicada, ja que no sols abandona posicions de respecte a la legalitat internacional, respecte a la seva antiga colònia sinó que a més ho fa, acceptant les pressions econòmiques, polítiques i d’altres de tot tipus per part del Marroc.

Lamentem la modificació de la posició del govern espanyol, respecte el Sàhara Occidental, perque l’acceptació de les tesis autonomistes del Marroc, és una burla a les més de les 50 resolucions de l’ONU, de l’OUA, de la pròpia Unió Europea o respecte als criteris expressats pel Tribunal Internacional de la Haia i que reconeixen al dret d’autodeterminació del poble sahrauí.

Denunciem que el posicionament del govern espanyol el situa al marge de la legalitat internacional.

Avalant les tesis marroquines, el govern espanyol no sols traeix el poble sahrauí, sino que aquest canvi significa un total seguidisme de les posicions del Marroc respecte el Sàhara Occidental i un plegament total a les condicions imposades per aquest país, que utilitza els sahrauís com a moneda de canvi, per tal de mantenir relacions comercials,per l’aplicació de polítiques concretes respecte els immigrants, respecte el tràfic de drogues o del manteniment d’altres polítiques d’interès tant per Espanya com pel Marroc.

Per contra nosaltres creiem que NO ES PODEN CANVIAR ELS INTERESSOS POLÍTICS, PELS DRETS DE LES PERSONES I DELS POBLES.

L’aplicació de polítiques concretes no ha de condicionar el dret dels sahrauís a
expressar-se lliurement i a exercir el seu dret a l’autodeterminació.
Avalant les tesis del Regne del Marroc, Espanya,
- Es situa contra les idees del moviment solidari amb els sahrauís, però
sobretot, contra la majoria de la realitat social catalana i espanyola.
- Abandona la posibilitat de liderar un procés, com a antiga potència
colonial, que ha de donar estabilitat i ha de portar la pau a la zona del
Magreb. Aquest procés passa ineludiblement, per un referèndum
d’autodeterminació del Sàhara Occidental
- Tanca les portes als posibles processos de diàleg i negociació, dins dels
marcs de la legalitat i del dret internacional. Processos que han estat
boicotejats permamentment des del Marroc
- Espanya, dona recolzament a un país, el Marroc, que no sols està ocupant
ilegalment el Sàhara Occidental, sino que a més viola constantment el dret
dels sahrauís a expressar-se lliurement, amb detencions ilegals, amb
processos judicials sense garanties i per fi, amb condemnes
desproporcionades contra els activistes dels drets humans sahrauís. Fets
acompanyats per una política d’acosament constant a la població sahrauí,
que inclou l’entrada a les cases dels sahrauís o marginació social d’aquests
- Contra les preocupacions manifestades per organitzacions com a Amnistia
Internacional o d’altres, que denuncien la repressió constant i organitzada
del Marroc a la població sahrauí dels Territoris Ocupats, el govern
d’Espanya, sembla voler justificar aquestes situacions.
Contra aquests fets, les organitzacions solidàries amb el poble sahrauí de Catalunya,
fem una crida al govern espanyol, perque :
- Respecti les ressolucions de l’ONU, que reconeixen el dret a
l’autodeterminació del poble sahrauí
- NO dugui a terme la venda d’armes al Regne del Marroc, ja que es fa a un
país en guerra, fet que és contrari a la legislació internacional i al paper
que ha d’exercir un país com a Espanya, que ha de liderar el procés de
descolonització i d’autodeterminació del Sàhera Occidental.
- Respecti la majoria social catalana i espanyola, que dessitja no sols
recolzament humanitari sino també polític a les reivindicacions del poble
sahrauí
- Continui recolzant els sahrauís exiliats als Campaments de Refugiats de
Tindouf, on van arribar fugint de la persecució de l’exèrcit marroquí i des
d’on ja fa quasi 32 anys que reivindiquen el seu dret a tornar al seu país,
lliure i independent.

Les organitzacions solidàries amb el poble sahrauí de Catalunya, fem una crida a
expressar aquestes idees i a la mobilització.
Us convidem a recolzar aquest manifest, pel que ens podeu fer arribar la vostra adhesió per mail a l’adreça electrònica sah_haidar@yahoo.es.
Aviat us informarem perquè ens acompanyeu a la concentració davant la Subdelegació
del Govern Espanyol.

LLIBERTAT PEL POBLE SAHRAUÍ
FRONT POLISARIO
ACAPS
COMITÉ CATALÀ AMINETU HAIDAR

nicaragua a les fosques

Cada dia rebo "alertes" de Nicaragua. És una forma de no perdre contacte amb els amics i amigues nicas.
Avui uns titulars i unes fotos m'han recordat una campanya que és viva. Aquest és el titular:


i una foto:










i la campanya

És una campanya internacional contra Unión Fenosa, com empresa transnacional espanyola del sector energètic, responsable de violacions dels drets humans i greus impactes ambientals a Colòmbia, Costa Rica, Guatemala i Nicaragua.

Aquesta campanya arrenca davant la greu crisi humanitària que està provocant Unión FENOSA a Nicaragua, amb interrupcions del subministrament elèctric diaris de fins a 12 hores, que està afectant a la totalitat de la població nicaragüenca i està generant greus problemes d'incalculables conseqüències, destacant pel drama humà que suposen els de salut pública, a l'afectar entre d’altres a hospitals, col·legis i al proveïment d'aigua potable, violant així els drets humans més elementals.

web de la campanya :
http://www.unionpenosa.org/

UNION FENOSA va obtenir un benefici de 635 milions d'euros al 2006

rostres

El dolor contingut,
profund
no vols que es faci agre

davant l'odi
i la provocació freda
tens por d'odiar tu mateixa
de que el teu dolor amorós
es podreixi
la teva dignitat ens reconforta
novament sorpresa
de la indignitat
de la mirada
d'aquell advocat
a sou
de la rancúnia







i de la foscor d'un temps
( quatre anys i són 650.000 els morts ....)
l'insult de les rialles de les Azores
anunciaven una guerra
a esquenes de la veritat
i les nacions unides

reien

milions volien pau
milions van cridar venjança


650.000 morts i el teu fill
i els morts d'Atocha

recolliment

la risa
quizás su frágil genoma
pasea su tozudez celestina
por dolores y esperanzas

deshacerse
huir entre otras risas
hacia el corazón de la duna


a esperar que crezca el silencio



pero el viento
la deja
otra vez

tiritando
ante el desamparo

març

Amiga,

Ens varem barallar i fort l’altre dia! .

Tot va començar (recordes?) quan ,al rebre un missatge on se’ns convocava a una cassolada contra la mentida i la manipulació del PP i comentar-ho amb alegria, tu et vas exclamar tot dient que tots eren iguals, que estaves farta, que ja no confiaves en els polítics...

Em va sorprendre venint de tu : no entenia que hi hagués algú del meu entorn que davant d’un fet tant clar per mi s’exclames en aquells termes: estic cremada!- vas dir. Vaig esclatar: cremada de què?, estètics de merda! , tots són iguals?, no,no la majoria no són corruptes! , hi ha models diferents en sanitat, ensenyament, llei de barris!

No va servir de res.

Algun crit més i tu i jo i els amics i amigues que , entre ventades pujàvem el Puig Cadiretes, vam callar una llarga estona.

Onades d’aquells crits i d’aquell silenci remouen , de tant en tant , l’anar fent d’aquests dies.

Sé que quan a les cinc en punt de la tarde en aquell bar de Tossa va esclatar la nostra protesta de gots i culleres i algun cendrer metàl·lic, ens vam mirar còmplices. Tu no vas picar ( faltaria), però ens vam tornar a sentir propers.

Però onades d’aquells crits i d’aquell silenci...



Què ha passat durant aquests tres anys?

Bush go home!

Com tots sabeu en Bush , vist que la seva solució sobre Irak fa aigües i que Amèrica Llatina se li revolta , ha decidit passejar la seva cartera per entre amics fidels ( Colòmbia,Guatemala,Mèxic) negociar amb Brasil futurs sobre els biocombustibles i així intentar equilibrar la presència en idees i petroli de Chavez.

D'aquesta visita voldria ressaltar un interrogant o més aviat els dubtes que tinc sobre el tema dels biocombustibles.És força clar que aquest junt amb el debat sobre les nuclears seran qüestions a clarificar, reformular, resistir... les necessitats energètiques per una banda i la realitat del canvi climàtic ho faran aviat urgent ( el que si que estic segur és que els de la colla quasi verda haurem de parlar d'alentir el consum i el creixement).

Però allò que fonamentalment vull compartir és la rebuda de la gent a Bush.

Bush go home!

Remenant entre diferents imatges em va agradar aquesta d'un grafit en una paret de Guatemala .

Bush go home.!

I si li canviéssim la cara a aquest bigoti i a aquesta corbata i cridéssim go home rajoys, acebes,zaplanas...!!!

Avui però és cap de setmana i malgrat els crits ningú em farà malbé els records d'un dia amb els amics i la companyia d'un vent que vora mar esgarrapava aigües i netejava d'arrel petites misèries.

8 de març

Sé que avui tocaria parlar de discriminació laboral, de violència sobre les dones, de desigualtat en la llar, d’una altra manera de viure el temps, de coeducació, de llenguatge masclista, d’invisibilitat de les dones... Temes fonamentals per avançar ara i aquí. Avui es parlarà abastament. Fins i tot alguns ens manifestarem.

Avui, però, la imatge que m’inquieta va aparèixer ahir als mitjans de comunicació: unes dones en peregrinació. Una peregrinació on van morir assassinades 149 persones. Irak.

El verd llueix sota un cel lluminós.
Prop o lluny, esclats d’un odi
engreixat per una ocupació .
Elles han sentit un brogit profund
o crits propers.
No podem veure l’esglai en la seva cara.
Elles es mouen inquietes
intentant copsar
més enllà de la burka
trossos d’aquell immens dolor absurd.

Aquesta imatge ( més enllà de reflexions multiculturals o jo que sé) em recorda d'on venim en la lluita per la igualtat, dels orígens, em sensibilitza per treballar en el present i a la vegada em fa conscient dels diferents espais i temps en la lluita per la igualtat en aquesta nostra petita terra .

Sahrauís

Avui l’avi de Mohamed Moulud no té 62 anys, però en tenia 30 quan els marroquins van invair el seu territori: era l’any 1975 . És possible que l’avi de Mohammed Moulud tingués algun paper que reconegués la seva nacionalitat espanyola i on hi figurés el nom de Manuel i alguna cosa més ( una broma de mal gust d’aquell funcionari avorrit de l’Aaiún: com que aquella gent no sabia llegir).

Dos anys abans de la invasió marroquí en Manuel i alguna cosa més havia pres contacte amb el moviment anticolonial: volien un Sàhara lliure, deixar de ser colònia espanyola i gaudir d’un estat propi com havien fet tots els seus veïns. Però els avis de Mohammed Moulud (alguns d’ells de nom Manuel) no sabien que allà a Madrid la debilitat d’un regim a les acaballes els deixaria en mans de Marroc. L’avi va morir sota la repressió marroquí.

En Mohammed Moulud diu que té 11 anys. Viu al desert, a la wilaya de Smara prop de Tinduf en territori d'Argelia . És un refugiat. El desert més àrid i un mur de 2000 km. el separen de la terra del seu avi. Ha estat a casa nostra i nosaltres hem estat a casa seva. Ens truquem i com bons amics tenim ganes de veure'ns. El recordo sovint a ell i a en Mahmoud l’altre noi que ha estat amb nosaltres els últims estius. Les seves famílies voldrien que vinguessin a Catalunya a estudiar. No és pot.

Ahir amb la visita de Zapatero a Marroc hi vaig pensar molt en els meus nois. Vaig avergonyir-me del trist paper dels governs espanyols amb la seva colònia. No hem defensat ni el seu dret a l’autedeterminació, a un referèndum que Marroc nega però que l’ONU ha recolzat. Fa 30 anys varem abandonar la colònia del Sahara eludint tota responsabilitat. Avui també els abandonem. Necessitem un Marroc amic: la immigració que truca a la porta, la por al radicalisme islàmic i la pesca ens lliguen a la reapolític i ens allunyen de l’ètica i la responsabilitat.

Però sempre hi ha escletxes: la solidaritat de molta gent de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol hi és present i amb força. Aquests dies sortirà la 13a Caravana d’ajut humanitari al poble Sahrauí. Necessiten tot tipus d'aliments bàsics. I necessiten sobre tot la seva terra i la llibertat.

I l'esperança.

la dignitat és nostra

Em llanço amb un xic de timidesa i de nervis a publicar en la xarxa allò que em suggereixi la vida.
Ja fa tems que em rondava pel cap , però ho tenia sacralitzat i em feia respecte.

Bé ja hi som i allò primer que vull cridar és : la dignitat és nostra!.
La dreta més fatxa ens la vol prendre... però la dignitat és nostra!.

La veig en les cares de tants amics i amigues que aquests dies ( ja en fa tants!) i abans quasi de saludar-nos , mostren el cansament i la tristor de tant de soroll i tanta crispació.

"Hem de fer alguna cosa" ens interpel·lem tot esperant alguna idea , alguna taula de salvació que faci que les persones de seny recuperin la paraula.

"Hem de fer alguna cosa" : la postura del PP sembla basada en la venjança i en el rancor més que en la política o en el dret... però hi és al carrer, manté en tensió el seu electorat, s'atreveix amb propostes cada cop més dretanes, desmobilitza amb el soroll al electorat més tebi ( alguns diuen que hi ha saturació de política i el que hi ha és saturació de soroll) i no deixen escletxes pel debat seré i la proposta.

" Hem de fer alguna cosa" : d'arreu és fa mofa dels polítics i la política. I els meus amics i amigues i jo no som ingenus, sabem de moltes limitacions, també de la política i dels polítics, però també sabem que la democràcia és l'oportunitat d'un món més just i solidari. Per això rebutgem els atacs dels mitjans més dretans, però també ens dol la rialla i la demagògia més populista i suposem que rentable en termes d'ego i d'audiència que utilitzen molts dels comentaristes de la nova esquerra divina quan parlen de política.

"Hem de fer alguna cosa" : i esperem dels nostres polítics ( no, no m'agrada aquesta expressió : jo també soc "polític") esperem de les persones que tenen més informació, més dedicació a la cosa pública, més capacitat de lideratge , cerquin amb tota energia el consens dels demòcrates i encapçalin la defensa de la nostra dignitat de ciutadans. Igualment esperem del nostre govern paraules . La por al soroll de l'anterior legislatura no és pot convertir amb un silenci que ens deixa orfes.

Allò que avui toca és la defensa de la dignitat democràtica.

Hi continuaré rumiant. Pensem, parlem-ne, proposem, obrim contactes, parlem de democràcia. "Hem de fer alguna cosa". Necessitem encertar-la. Fem nostra la dignitat.

l